Ens trobem en l'era del consum, en una societat consumista on aquest és el motor de vida econòmica. Abans només es comprava allò que es necessitava i que no podia produir un mateix. Ara amb a producció en cadena, el nostre model econòmic és el consum massiu. Com que amb la producció en cadena es disminueixen els costos i es multiplica la producció en massa, es necessita un gran número de consumidors; per això, amb l'ajut de la publicitat, es creen falses necesitats.
Podem dir que la societat de consum crea benestar: ens va alliberar d'ocupacions rutinàries, tenim més temps per a les relacions personals, i a més, ha aportat un creixement econòmic, i ha permès que eixqueren de la pobresa molts pobles. Però la classe consumista només representa un 27% de la població, aquesta consumeix cada cop més, mentre 850 milions de persones passen fam o desnutrició, i 2800 milions viuen amb ingressos inferiors a dos dòlars diaris.
El consumisme té costos mediambientals greus, i malgrat que cada vegada ens trobem més conscienciats sobre aquest problema, el consum, i per tant la producció, continua augmentant. Si tothom poguera consumir al mateix nivell que la classe consumidora, farien falta tres planetes com aquest per satisfer-la.
Una gran part de la població no té cobertes les seves necessitats bàsiques, i la resta consumeix molt més del que necessita, portant al límit els recursos del planeta, i causant danys ecològics i mediambientals, i injustícies socials i guerres.
Si volem que en un futur tothom tingui garantit els drets bàsics haurem d'orientar l'economia cap a la qualitat i els serveis i menys cap al consum de béns materials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada